El blog de Montse Canals

CONFERÈNCIA D'ALFONS LÓPEZ TENA

2008-11-19T18:26:00.009Z

El dia passat dia 11 a la sala de plens de l'ajuntament de Flix l'Alfons López Tena va fer una conferència sobre "La sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut". L'acte va estar organitzat per Òmniun Cultural. Va cloure la conferència dient que la sentència que ens espera sobre el nou Estatut no és gens esperançadora i que el unic cami per Catalunya serà l'Independència.

INAUGURACIÓ DEL NOU "SINDICAT"

2008-11-10T17:05:00.022Z

El passat dia 8 de novembre va tenir lloc l’acte de inauguració de la nova Cooperativa Agrícola “El Sindicat”, ubicat al polígon industrial “La Devesa”. La inauguració va anar a càrrec de la Directora General de Agricultura i Ramaderia la Sra. Rosa Maria Cubel Muñoz.

Després d'una visita per les instal·lacions i van haver els diferents parlaments a càrrec del president Sr. Josep Maria Forcades, l’alcalde de Flix Sr. Pere Muñoz i finalment el de la Directora General Sra. Rosa Maria Cubel.

Fent una mica d’història la primera cooperativa es va inugurar el 8 d'octubre del 1909, trenta dues famílies de Flix escripturaren els Estatuts del que seria el “Sindicato Agrícola de Flix". L’any 1984 es va fer una remodelació considerable de la màquinaria i algunes instal·lacions. Aquest 2008 s’ha fet la nova cooperativa que l’any vinent celebrarà els 100 anys d’existència.

AULES D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA PER LA GENT GRAN

2008-10-26T22:20:00.016Z

El passat dilluns 20 d’octubre va començar el curs de les Aules d’Extensió Universitària per a la ent Gran, amb un total de 111 persones inscrites, el curs consta de 13 session. Es clourà el 4 de maig essent Flix la població que acollirà la trobada de final del curs. L’acte va estar presidit per la Sra. Sara Romaguera Genís sots-directora del campus a les Terres de l’Ebre.

Les AEU. estan organitzades per la Universitat Rovira i Virgili, amb el suport de la Diputació de Tarragona, La Caixa, Caixa Tarragona i el diferents ajuntaments de les poblacions que acullen les sessions del curs. A la província de Tarragona hi ha un total de 16 municipis que fan el curs i en concret a les Terres de l’Ebre ni ha 5 (Amposta, Deltebre, Horta de Sant Joan, Tortosa i Flix).

WILHELM MÜLLER ICKEL

2008-10-26T22:08:00.026Z

L’any 1907 comença a la fàbrica una nova etapa amb el nomenament del doctor Wilhelm Müller com a director de la fàbrica, degut a una mena de reconversió, ja que es van donar unes pèrdues del 80% de les inversions realitzades. Fou a partir d’aquí que s’aconseguiren els primers resultats positius. Va estar en el càrrec durant trenta anys.

El doctor Müller va nàixer a Mainz l’any 1878, es llicencià en Ciències Químiques i es doctorà cum laude per la universitat de Giessen. Es va casar amb Clara Benedix, amb qui va tenir quatre fills: Guillem, Margarida, Beatriu i Carles.

El doctor Müller des del seu càrrec com a director, va fer ampliacions de les instal·lacions de la fàbrica i tot un seguit de millores tant al barri com al poble. L’any 1908 s’encarregà de la il·luminació elèctrica dels principals carrers. El 1915 impulsà la construcció de les escoles i dels habitatges annexos per als professors. L’any 1920 aportà el subministrament elèctric per al regadiu a la partida del Castellons. També va participar en la xarxa de distribució d’aigües i la construccions de fonts públiques. Entre altres obres es va construir el Casino, els menjador obrers, l’habitatge del director de fàbrica així com vivendes per als treballadors, l’Economat, botiga on compraven els treballadors a preus més barats que als comerços del poble) i tantes altres coses.

L’any 1928 va ser nomenat fill de Flix per les indiscutibles millores que havia aportat a la població.

El 28 de març de l’any 1938 en el decurs d’un viatge a Berlín, li sobrevingué un infart mortal.

El passat dissabte dia 18 ens va visitar la seva filla Beatriu i el seu germà Carlos, (el qual també va ser durant un temps director de la fàbrica) i tot un seguit de familiars. Després de signar al llibre d’honor de l’ajuntament va fer un recorregut pel barri.

JAUME FORTUNY I FONTANET

2008-08-27T20:16:00.012+01:00

Aquest any es compleix el 2oè aniversari de la mort del flixanco Jaume Fortuny.

Va neixer al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat el 12 d’octubre de 1917 per casualitat. El seu pare era empresari i estava fent una obra a l'Hopitalet.

Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya. El juliol de 1936 va participar en la lluita als carrers contra els sublevats. Va ingressar a l’Escola de Guerra de Barcelona on va obtenir el grau de tinent. Va ser anomenat comissari polític del 864è batalló de la 216ª Brigada Mixta de la 67ª Divisió de l’Exèrcit Popular. Amb 19 anys va ser nomenat Comissari de Propaganda de la Divisió.

Va ser ferit greument dos cops. A la fi de la guerra va intentar escapolir-se del país però va ser detingut a Vic per la Guàrdia Civil que el va dur al local de la Falange de l’Hospitalet de Llobregat on va ser apallissat. Empresonat a Montjuïc va ser condemnat a mort en un Consell de Guerra, coincidint a la presó del castell amb el President Companys, a qui Fortuny va intentar alliberar fins que va ser descobert, essent novament torturat rebent una nova condemna a mort. Ell fou l'home que amb un coratge fora de mida li transmeté tres missatges els dies 6, 9 i 12 d'Octubre, confeccionats amb paper de fumar,i disimulats entre el menjar que portaven al president, el darrer deia: "President, avui arriba l'hora de la llibertat. Ànim. Visca Catalunya lliure". Va ser traslladat a la presó Model a l’espera de la seva execució. El desembre de 1942 va tornar a ser jutjat rebent una tercera pena de mort, però finalment va rebre un indult i va ser posat en llibertat el 1949.

Va formar part del Grup per a l’anul-lació del procés al President Companys, creat el 1984.

Va morir a Ripollet l’1 d’abril de 1988.

LA MOSCA NEGRA

2008-04-15T10:46:00.007+01:00

La mosca negra s'expandeix per grans àrees de la conca de l'Ebre, part de l’Aragó i Catalunya. Pertany al gènere Simulium, de molt petita grandària, entre 3 i 6 mm. Les peces de la boca de la mosca negra són tallants i allibera un anastèsic, un anticoagulant i un vasodilatador. La seva mossegada produeix ferides sagnants, doloroses i generadores de reaccions al·lèrgiques.

Depossiten les seves larves en els macròfits (algues) Actua principalment al matí i al cap vespre. Aquesta plaga també es coneix en d’altres zones del món com Itàlia, Canadà i Xina.

Degut a que en els últims dies s’han constatat a la nostra població un gran augment d’aquestes mosques, i sabedors dels problemes que això comporta, des de l’ajuntament i en tema d’urgència es va demanar una reunió amb el delegat del govern a les Terres de l’Ebre Lluís Salvadó i el tècnic del CODE Carles Ibáñez, l’alcade Flix el de Riba-roja Sr. José Luís Aparicio, Pere Josep Jiménez com a director de la reserva natural de Sebes, i els regidors Óscar Bosch, Ferran Albiach i Montse Canals.

La resposta que se’ns va donar va ser que el retard de la fumigació va ser degut a una avaria de l’helicòpter. També ens van informar que el producte que utilitzen és el BTI, el qual és innocu per a la resta ésser vius i el més eficaç per a la mosca i els mosquits.

La conclusió va ser que s’intensificaran els tractaments, en comptes de fer-se cada 4 setmanes es farà cada 3. Aquest tema es traslladarà al conseller corresponent.

Caramelles

2008-04-09T12:19:00.010+01:00

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

JOAN BAGÉS RUBÍ

2008-04-09T10:28:00.007+01:00

Dins dels actes de la 19a Primavera Musical, i a Ca Don Ventura va tenir lloc un concert conferència de l'artista sonor de Flix Joan Bagés Rubí , la qual portà per títol "l'Escolta Reduïda", a la qual hi van assistir un considerable nombre d'assistents.

Joan ha fet musicalitzacions de poemes d'Andreu Carranza i d'Albert Guiu. El seu darrer treball ha estat sobre l'obra pictòrica de Jaume Rocamora.

Molta sort i que vagui bé per París.

Setmana Santa 2008

2008-04-08T15:39:00.003+01:00

La Setmana Santa de Flix s'ha de veure, descobreix-la i participa-hi.

8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA

2008-03-31T14:34:00.008+01:00

MANIFEST 2008

Des de finals del segle XIX, moltes dones han treballat i lluitat de forma individual i col·lectiva per conquerir els drets de les dones en particular i, de la classe obrera, en general.

Actualment, malgrat haver aconseguit millores, no podem oblidar que encara persisteixen manifestacions de desigualtat i discriminació. Injustícies que continuen presents en els diferents àmbits de la vida quotidiana i que tenen la seva màxima expressió en la violència de gènere, però que també es manifesten en la pròpia organització social, laboral i familiar.

Creiem que encara cal treballar, des de la solidaritat entre dones, per aconseguir justícia en la dignitat i la igualtat de drets entre dones i homes.

I, perquè creiem que és de justícia,

DENUNCIEM QUE:

Pel fet de ser dones treballadores, patim desigualtats en les nostres condicions laborals: per un mateix treball, menys salari.
Pel fet de ser mares, els i les empresàries prefereixen contractar homes, i això dificulta l’accés de les dones al mercat laboral i el manteniment del treball, a causa de les baixes maternals.
Pel fet de ser dones i mares és difícil la conciliació de la vida laboral i familiar.

PER TANT, REIVINDIQUEM QUE:

En l’educació es faci un treball educatiu des de la família, l’escola, la societat, els mitjans de comunicació, en valors no sexistes ni discriminatoris, ni amb rols predeterminats per la dominació d’un sexe sobre l’altre.
Que sigui també en la igualtat, la dignitat, la llibertat, la seguretat i la possibilitat de desenvolupament i realització personal.

En el món laboral que les empreses afavoreixin horaris de treball, tant per a la dona com per a l’home, per poder conciliar vida laboral i vida familiar.
Que s’acabi la discriminació de la dona respecte l’home relativa al sou, contractes laborals, atur, valoració de la formació i capacitat professional per ocupar càrrecs de responsabilitat.
Que la procedència de la dona sigui un enriquiment cultural i social i no un fre a la seva integració i a la seva dignitat com a ciutadana de ple dret.

Des de les institucions, som conscients del nostre paper de vertebradores i promotores d’accions que fomentin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que promoguin una societat més justa. Per això aquest 8 de març renovem el nostre compromís ferm de mantenir el principi d’igualtat entre dones i homes en l’agenda pública, per tal que les polítiques de gènere siguin cada cop més presents en totes les àrees de govern

L'AIGUA DE l'EBRE , l'ULTIMA DE XAVIER SABATÉ

2008-02-21T15:36:00.005Z

Jordi Salvat del diari Aquí de Reus, fa una entrevista a Xavier Sabaté (PSC) Delegat del Govern de la Generalitat, Ex-conseller i pes pesant del PSC al Camp de Tarragona.

Diu i sosté Sabaté (Xavier): “S’ha de portar aigua d’on sigui i si és de l’Ebre no passa res”.
Li pregunta Jordi Salvat-Tarragona- Jsalvat@aqui.cat.
Estem preparats Al Camp de Tarragona per si la sequera empitjora?

Respon Sabaté- Nosaltres sí. Sense complexos i sense ser tan prudents com els meus companys de la Conselleria de Medi Ambient penso que hem d’explicar que quan hi ha una crisis nacional- perquè estem en una crisis nacional – de qualsevol signe hem d’utilitzar els recursos com siguin.

Del riu Ebre també?

Hi ha d’haver solidaritat d’on sigui. Avui en dia és impensable que no hi hagi connexions de xarxes arreu del planeta de qualsevol tipus, ja sigui d’energia, carreteres, ferrocarrils i aigua. I no han de ser sinònim de marginació de cap territori. Si un dia el aragonesos ens tallen l’aigua de l’Ebre ens queixarem. Si diem que portarem l’aigua dels pous de Tarragona vénen els pagesos i es queixen. Crec que s’hauria de portar l’aigua d’on sigui i on produeixi menor impacte i si és aigua sobrera del Consorci d’Aigües de Tarragona no passa res. Però és la conselleria de Medi Ambient qui decideix.

No m'ho puc creure

2008-02-13T09:53:00.003Z

Aguirre promet un col·legi públic català a Madrid.

Esperanza Aguirre va anunciar ahir en un acte electoral a Lleida, que té la intenció de satisfer la demanda de la important colònia catalana que viu a Madrid, sempre i quan es reuneixin prou inscripcions per al proper curs acadèmic, es dedicarà un col·legi públic que portarà el nom de President Tarradellas, en què l’ensenyament serà en català per als alumnes que així ho escolleixin. També s’hi podran acollir els alumnes madrilenys d’educació primària que ho vulguin

2008-02-07T16:21:00.000Z

Ahir dimecres 6 de febrer a la sala d’acte de la Facultat de Cències Jurídiques de la URV es van iniciar unes jornades de tres dies sobre l’estudi de riscos dels fangs acumulats a l’embassament de Flix. Van ser inaugurades pel secretari general per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambien, Antonio Serrano, i el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar.

Els científics Jordi Catalán i Xavier Ruíz van destacar “l’impacte sobre els peixos i els organismes aquàtics”. Segons l’estudi, el 15% dels exemplar de siluros i carpes analitzades superen els 0,5 micrograms per gram de concentració mitja de contaminants.

Els científics que van intervenir en aquesta primera jornada van destacar la importància d’eliminar els sediment acumulats a l’embassament per a evitar riscos, ja que s'ha constatat que durant les crescudes de cabal per sobre dels 900 m3/seg. els llots contaminants són arrossegats en partícules en suspensió.

Per la tarda a Flix, Antonio Serrano va informar a la comissió de seguiment de descontaminació del embassament que les actuacions per l’eliminació dels fang està prevista per al proper mes d’abril.

Jordi Jané, cap de llista de CIU a Tarragona pel Congrés

2008-02-07T08:55:00.000Z

En Jordi Jané nascut a L’Arboç, al 1963 i persona molt vinculada al camp de Tarragona. agafa el compromís d’encapçalar la llista de Tarragona amb molta il•lusió i molta empenta. En Jané es advocat, professor de la Universitat Pompeu Fabra de dret constitucional. Ha estat Portaveu de CIU al congrés en temes d’infrastructures, justícia i habitatge.
Ha estat responsable de CIU en la comissió d’investigació del 11 M. I va ésser l’home que va fer posar nerviós a Josep Mª Aznar amb les seves preguntes en la citada comissió de investigació .
També es el president de la comissió de seguretat vial del congrés dels diputats.
Una renovada llista de CIU es presenta al congrés per Tarragona ,a les eleccions
generals del proper 9 de març. Jordi Jané advocat i actual diputat per CIU, encapçala aquesta renovada llista, que aporta experiència i Joventut al mateix temps.
Acompanyat per Raül Font, Imma Juan, Xavier Bagés, Sílvia Pomés I Oriol Vàzquez.
La candidatura al senat l’encapçala en Josep Maldonado, fins ara diputat al congrés i persona molt vinculada amb el mon del esport per haver estat secretari general de l’esport de la Generalitat de Catalunya..

No em parlis en la teva llengua, que m’ofens

2008-02-06T13:07:00.000Z

Un article molt bó de Víctor Alexandre.

José Bono, cap de llista del PSOE per Toledo i candidat socialista a la presidència del Congrés espanyol, ha afirmat que, si surt escollit, no permetrà que els diputats s’expressin en català, èuscar o gallec a la cambra baixa. El reglament és el reglament, ha dit. I Carme Chacón, com és lògic, li ha donat la raó. El que no han dit Bono ni Chacón és que el reglament el fan els seus, els espanyolistes, que es van assegurar la majoria perpètua de manera que mai, ni tan sols ajuntat-se Catalunya, País Basc i Galícia, pugui trontollar l’hegemonia espanyola. Això enllaça amb una frase lapidària d’Alejo Vidal Quadras –“no s’ha d’ofendre Espanya parlant català al Congrés”- i amb unes declaracions d’Eduardo Zaplana sobre el mateix tema dient que “si tots parlem una llengua, que és la que ens uneix, cal que utilitzem aquesta llengua”. L’argumentació és tan ridícula que faria riure si el tema no fos tan seriós. Perquè, en quina llengua parlen els diputats al Parlament europeu, començant per Jaime Mayor Oreja, Alejo Vidal Quadras i José Borrell? Com és que, havent-hi l’anglès com a idioma comú, els diputats europeus no l’utilitzen en els debats? Doncs per la senzilla raó que una cosa és la llengua de comunicació personal entre ells i una altra la justa representació de totes les llengües de la Unió en les sessions oficials. Vull dir que, independentment de la llengua en què es comuniquin un alemany i un italià als passadissos de la cambra, serà en alemany i en italià, respectivament, que es parlaran des de l’escó.

La tècnica, que sempre ha evolucionat molt més ràpidament que el nacionalisme espanyol, fa temps que va inventar una cosa coneguda com a traducció simultània. Gràcies a aquesta tècnica, per mitjà d’uns senzills auriculars, un grec pot respondre la pregunta d’un maltès i un maltès pot fer el mateix davant la interpel·lació d’un danès. I això és així perquè aquestes persones, en les sessions parlamentàries, no parlen en nom seu sinó en el dels seus països i són els seus drets allò que allí representen. És una qüestió de principi: si tota unió es fonamenta en el respecte a la diferència, quina mena d’unió és aquella que no respecta la llengua d’un dels integrants?

Doncs bé, mentre es mantingui l’annexió dels Països Catalans a Espanya, és evident que és en la nostra llengua que ens hem d’expressar a les Corts i al Senat i així ho haurien de fer sistemàticament els diputats d’ERC i CiU. Les continues imatges del president d’un Parlament prohibint a un diputat que s’expressi en la seva llengua en el seu propi Estat donaran la volta al món i mostraran el totalitarisme espanyol. D’això es tracta, de posar-los en evidència utilitzant els seus arguments. Si els catalans “som” espanyols i Espanya és el “nostre” Estat, com és possible que no puguem expressar-nos en català en unes institucions que són tan nostres com seves? Al final, allò que queda al descobert és que el problema no és lingüístic sinó fòbic. Perquè no és que no entenguin el català -abans se’ls facilita la traducció escrita del text-, és que no el suporten. Per això són ridícules les esperances dipositades en els socialistes a l’hora de defensar l’oficialitat del català a Europa. Amb quina convicció ha de defensar la llengua catalana algú que la menysprea fins al punt de prohibir-la? L’oficialitat del català a Europa no serà mai “gràcies” a Espanya sinó “malgrat” Espanya. Per això cal perseverar en l’estratègia de parlar en català a les institucions de l’Estat; cal ofendre’ls -si és així com ho viuen-, irritar-los i exasperar-los fins a l’infinit. Cada nova prohibició o amonestació és una prova més de la nostra fermesa i del seu totalitarisme.

En aquest sentit, hauríem de preguntar al president del Senat, Javier Rojo, a què es refereix quan diu que no cal parlar la llengua pròpia al Senat i al Congrés per demostrar-li estimació. Per què no aplica també aquest principi a la seva llengua, aleshores? La veritat és que es necessita una gran dosi de cinisme per dir una cosa així, de cinisme i d’ignorància. Només un ignorant pot pensar que els catalans parlem català no pas perquè sigui la nostra llengua sinó per demostrar que l’estimem. Espanya, en tot cas, sempre ha tingut una manera molt més particular de demostrar l’amor que sent per la seva llengua, i és imposant-la a aquells que en tenen una altra de pròpia. Per això, quan els presidents de les Corts i del Senat exigeixin que els nostres representants s’atenguin al reglament en matèria lingüística, caldrà recordar-los dues coses: una, que el reglament no diu res de l’obligació de parlar espanyol; i dues, que el dret a usar la llengua pròpia a les institucions del propi Estat és un dret humà fonamental i que aquest dret no sols està per damunt dels tots els reglaments sinó també de la Constitució espanyola. Espanya va ratificar en el seu dia la Declaració Universal de Drets Humans, que té un rang superior a totes les lleis, normes i reglaments interns estatals, i aquesta Declaració ens diu que ningú no ha de demanar permís per expressar-se en la seva llengua a casa seva. Ara bé, atès que a Espanya els drets lingüístics dels espanyols són superiors als drets lingüístics dels catalans, s’agraeix que ens reconeguin, encara que sigui de manera tan poc amable, que els catalans som senzillament això: catalans.

CERVESA MORITZ

2007-11-29T10:13:00.000Z

Cada dia col•leccionen nous enemics. Cada català és un
dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la
víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.

Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-,
els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra
els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització
Plataforma per la Llengua'.

Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.

Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma
i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.

La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la
campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'. 'Per
això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses
iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura
catalana'.

Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi
del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'.
Que n'és de difícil, ser normal.

I si t'agrada la
cervesa, ja ho saps!

MANIFEST DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE - 25 DE NOVEMBRE DE 2007

2007-11-26T15:29:00.000Z

Amb motiu del 25 de Novembre, dia internacional contra la violència de gènere, totes les dones i tots els homes hauríem de reafirmar-nos en la necessitat de continuar lluitant contra aquesta xacra social.

Una xacra que té diverses cares: violència física evidentment, però també violència emocional, econòmica o sexual contra les dones, i que malauradament i malgrat els esforços de la comunitat, no s'ha aconseguit encara eradicar en cap d'aquestes vessants. No s'ha eradicat en cap lloc del món - hem de remarcar que continua essent la principal causa de mort de les dones d'entre 16 i 44 anys- ni tampoc ha desaparegut a casa nostra.

Malgrat l'entrada en vigor de la Llei de Protecció Integral contra la Violència de Gènere i encara que els efectes d'una llei no es poden mesurar pel nombre de dones mortes, perquè una sola dona morta és ja un número excessiu, el cert és que la realitat no respon a les expectatives amb les quals el Govern de l'Estat va presentar aquesta Llei, no només perquè els nombre de dones assassinades per part dels seus companys sentimentals o excompanys no disminueix, sinó també perquè molts dels seus efectes segueixen estant només sobre el paper. Ens hem de preguntar per les raons que eviten l'eficàcia de les mesures fins avui adoptades per reduir la violència de gènere, i en cap cas ens hem d'acomodar a la trista realitat que les dones, amb independència de la seva classe social, nivell cultural o edat, continuen patint violència en molts casos fins a la mort.

Però les violències de gènere són moltes, perquè en molts casos es tracta de violència encoberta. Quan parlem de violència no podem oblidar les dones víctimes de violència econòmica, com és el cas de les dones vídues amb pensions encara manifestament insuficients, o de les dones que encapçalen totes soles famílies monoparentals i que conformen col.lectius de dones i nens amb risc d'exclusió social i pobresa. Tampoc podem oblidar les dones i nenes víctimes de tràfic i explotació sexual, un fenòmen creixent a casa nostra.

Les violències de gènere afecten les dones pel fet de ser dones, però no són un problema de dones, són un problema social. Per això, demanem la implicació de tota la societat: dones i homes per tal de continuar promovent mesures eficaces i eficients. Una societat que es diu democràtica i que es creu decent no pot admetre sense una reacció contundent el que la meitat de la seva població pugui estar exposada a ser explotada sexualment, pugui ser maltractada o pugui estar condemnada a la misèria econòmica, a la vellesa, després de tota una vida de treballar dins i fora de casa i de fer, amb responsabilitat i sense demanar res a canvi, totes aquelles activitats de cura de nens, malalts i persones amb discapacitat que avui exigim que faci l'Estat.

"LA VIOLÈNCIA ÉS UN PROBLEMA DELS HOMES QUE PATEIXEN LES DONES"
Víctoria Sau
En el que va d'any n'han mort 69 a Espanya i 11 a Catalunya. Vosaltres mateixos.

CRÒNIQUES D'UNA NACIÓ

2007-11-26T08:31:00.000Z

"El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" (Francesc Pujols)

Dependencia o independencia de Catalunya

(Publicat a el diari EL PÚBLICO, el 15/10/2007)

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.

Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).

Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden? Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.

Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.

Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).

El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.

Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los ‘diferentes’ no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.

Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.

Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.

España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional. Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.

Alfons López Tena
(vocal del Consejo General del Poder Judicial)

LA CASA GRAN DEL CATALANISME

2007-11-21T12:01:00.000Z

Artur Mas planteja que “el dret a decidir” passi a ser una de les bases del catalanisme del futur.

El president de Convergència i Unió i secretari general de CDC, Artur Mas, ha detallat aquesta tarda a la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, les bases sobre les quals considera que s’ha de construir el catalanisme del futur i de les quals en destaca “el dret a decidir per nosaltres mateixos sobre allò que ens és propi”.
Així, el líder nacionalista proposa basar la refundació del catalanisme en 4 eixos fonamentals:
• Allà on el catalanisme cercava la pervivència de la nació, hem de substituir-ho per la nació plena, per la vivència de la nació en plenitud.
• Allà on hi havia l’aposta per la modernització, hem de fer l’aposta per un país capdavanter.
• Allà on es buscava la regeneració d’Espanya, hem de situar, a més, Catalunya al món. Construir la Catalunya global.
• Allà on es parlava d’autonomia o d’autogovern, hem de parlar del dret a decidir per nosaltres mateixos sobre allò que ens és propi.
Partint d’aquests 4 propòsits, Artur Mas ha fet una invitació a la societat catalana, i en especial als qui comparteixen la inquietud i la voluntat de construir la nació catalana, a “repensar, actualitzar i posar el dia el catalanisme” i fer-ho “amb un caràcter obert i integrador, i no pas tancat i excloent”.
A la seva conferència, Artur Mas ha definit la seva aposta “pel dret a decidir dels catalans” com “l’exercici de la democràcia en estat pur”. I ho argumenta dient que “si Catalunya és una nació, i ho serà mentre els catalans vulguin, els catalans tenen, tenim, el dret democràtic a decidir allò que més ens convé com a poble”.
I com a mode d’articulació del dret a decidir planteja fer-ho sobre “els temes que més uneixen els catalans i no sobre els que més els divideixen”. Entre els temes que Mas planteja hi hauria: l’Estatut vigent, les infraestructures (aeroport, xarxa de carreteres, xarxa ferroviària), l’administració dels nostres propis recursos econòmics (concert econòmic).
Mas parteix de la base que “ja no ens podem creure ingènuament que arreglarem les coses amb l’Estat a base de pedagogia, fent-nos els simpàtics”. Sobretot quan “fa 30 anys que actuem pedagògicament” i resulta que “el tren no arriba en justa correspondència”. És més. “A Catalunya volem transformar Espanya en un Estat plurinacional, i ells no volen ser canviats i prefereixen exercir com un Estat uninacional”.
A la seva conferència, Artur Mas també ha proposat una sortida pels país en el cas que el Tribunal Constitucional tombi el text de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya en referèndum:
• Consultar al poble de Catalunya per comprovar si s’accepta o no l’Estatut eventualment debilitat pel Tribunal Constitucional.
• Si la consulta no fos autoritzada, pel Govern espanyol, votació al Parlament de Catalunya amb la mateixa intenció que el punt anterior.
• Formació d’un govern a Catalunya amb tots els partits que es comprometessin a defensar els objectius d’autogovern aprovats pel Parlament català el 30 de setembre de 2005, abans de passar per les Corts Generals.
• Compromís dels partits integrants del nou Govern de defensar i votar a Madrid en consonància amb els acords subscrits a Catalunya.
• Si l’esquema anterior no fos possible, convocatòria d’eleccions a Catalunya.
En d’altres àmbits de la conferència, Artur Mas ha cridat a construir “la nació plena” considerant que és el catalanisme “el qui s’ha d’ocupar de l’ànima de la nació”. Una nació on molts catalans, “nascuts aquí o fora d’aquí, s’han identificat amb el país per l’orgull que han sentit en pertànyer a una comunitat que es distingia per la seva capacitat de fer les coses millor”.
Com a país capdavanter, el líder nacionalista parteix de la base que el catalanisme sempre ha estat “força de dinamització, motor de canvi i d’innovació de la societat catalana”. Per això, ha defensat transformar el model educatiu, recuperar vitalitat demogràfica, liderar una gran transformació del model econòmic i de les infraestructures i equipaments, fer front a la sostenibilitat com a repte i, per últim, consolidar l’estat del benestar.
L’aposta per la Catalunya global passaria per “situar Catalunya al món” superant així el propòsit dels primers catalanistes que era “regenerar i modernitzar Espanya”. Mas ha fet una definició del que podria ser la Catalunya global amb les següents paraules: “Catalunya ha d’esdevenir l’àrea central d’una part del món, concretament de la Mediterrània. És a dir, quan algú a qualsevol lloc del món pensi que vol fer quelcom en el Mediterrani i en el sud d’Europa, al primer lloc de la llista ha de sortir Catalunya. Abans, ens podíem definir en relació a Espanya i a Europa; ara ens hem de definir en relació amb tot el món”.

DIA MUNDIAL DE LA DIABETIS

2007-11-14T11:13:00.000Z

Avui, 14 de novembre, se celebra el Dia Mundial de la Diabetis amb la mirada posada en els nens i adolescents que pateixen aquesta malaltia crònica que requereix injeccions d'insulina. Aquesta jornada llança un contundent missatge: "cap nen hauria de morir de diabetis".

Actualment més de 240 milions de persones conviuen amb la diabetis en tot el món (a Espanya són gairebé tres milions), segons dades de la Federació Internacional de Diabetis (FID). En aproximadament 20 anys, s'espera que aquesta xifra arribi a els 380 milions.

Els menors no estan al marge d'aquesta epidèmia. De fet és una malaltia molt comuna en la infància. Arriba a nens de totes les edats. No obstant això, sol diagnosticar-se tard, quan el nen ja té uns nivells molt alts i potencialment letals de glucosa en sang. De vegades es pot arribar a confondre amb una grip.

Diagnòstic precoç, clau.
Gairebé la meitat dels diabètics no saben que ho són, una dada alarmant tenint en compte que el diagnòstic precoç "és fonamental per a reduir les complicacions que pot generar la malaltia i millorar la qualitat i esperança de vida del pacient", assenyalen des del Ministeri de Sanitat. Els experts recorden que la diabetis tipus 1és molt simptomàtica en general i només una petita proporció dels casos triga en diagnosticar-se o roman no diagnosticada. No obstant això, la diabetis tipus 2 sol tenir una fase preclínica llarga i, en el moment del diagnòstic, la meitat dels pacients presenta ja una o més complicacions. Alguns símptomes que ens poden advertir de la malaltia són: sed excessiva, necessitat de orinar freqüentment, apetit constant, pèrdua de pes sobtada, cansament extrem, falta d'interès i concentració, visió borrosa, vòmits i mal de panxa. En el cas de nens amb diabetis tipus 2 aquests símptomes poden donar-se poc o gens.

EL GOVERN CENTRAL APROVA LA REFORMA DEL BATXILLERAT

2007-11-14T10:32:00.000Z

El BOE publicà en data 6 de novembre de 2007 el Reial decret que regula l'estructura i els ensenyaments mínims del nou Batxillerat, encara que ja ha entrat en vigor no començarà a aplicar-se fins al pròxim curs 2008-2009 per als alumnes de primer, i 2009-2010 per als de segon.

Entre les novetats, els alumnes podran triar entre tres modalitats: Arts, que tindrà dues vies (Imatge, Arts Plàstiques i Disseny i Música, Dansa i Arts Escèniques); Ciències i Tecnologia i Humanitats i Ciències Socials.

Tots els alumnes , sigui el que sigui la modalitat que triïn, cursaran com a mínim 70 hores de temes científics rellevants, com el canvi climàtic i l'enginyeria genètica, recollit en la nova assignatura Ciències per al Món Contemporani, obligatòria en almenys un dels dos cursos. Una altra de les novetats és la Filosofia i Ciutadania (abans Filosofia), que també s'ensenyarà en almenys un curs durant 70 hores, amb la qual es completa l'àrea d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, que comença a estudiar-se en l'educació obligatòria.

La norma estableix que es passarà al segon curs quan s'hagin superat totes les matèries cursades o es tingui avaluació negativa en dues com a màxim; en aquest segon cas, l'alumne haurà de matricular-se dels pendents del curs anterior. "Els que no promocionin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre matèries podran optar per repetir el curs en la seva totalitat o per matricular-se de les matèries de primer amb avaluació negativa i ampliar aquesta matrícua amb dues o tres matèries de segon en els termes que determinin les administracions educatives". Els alumnes que al terme de segon tinguessin avaluació negativa en algunes matèries podran matricular-se d'elles "sense necessitat de cursar de nou les superades".

Per a obtenir el títol de Batxillerat, serà necessària l'avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos.

L'alumnat menor d'edat haurà de ser autoritzat per pares o tutors per aquest règim singular d'escolarització.

REDESSA VISITA FLIX

2007-10-25T16:09:00.000+01:00

El Consell dd'Aministració de Redessa(Reus Desenvolupament Econòmic SA)va visitar ahir Flix per tal de donar a coneixer a la resta de socis el nou centre d'empres de La Ribera d'Ebre. El centre de la Ribera ha comportat una inversió de 3 milions d'euros, conta de dos mil metres quadrats de despatxos i naus.

AULA D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA PER A LA GENT GRAN

2007-10-25T15:25:00.000+01:00

S'ha inaugurar el curs acadèmic 2007-2008 de l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran. Com ja va sent costum es va fer a l'aula d'audiovisuals de l'IES de Flix,cosa que què vull agrair a la direcció del centre pel seu suport desinteressat amb la cessió de les seves instal·lacions per tal de poder realitzar-les. Aquest curs comptem a més de noranta persones inscrites.

La conferència duia per títol "Felip V dues vegades rei d'Espanya",i va anar a càrrec del professor de la facultat de lletres de la Universitat Rovira i Virgil, Sr. Josep Maria Sabate.

La propera conferència serà el dilluns dia 5 de novembre.

ANY DE LA RIUADA I CENTENARI DE LA FREIXA

2007-10-25T10:10:00.000+01:00

En commemoració de la riuada del 1907 i la planta de la Freixa s’han endegat un seguit d’actes que duraran tot un any.

El dissabte 20 d’octubre es va du a terme la primera activitat amb una baixada pel Meandre amb piragües, que es va desenvolupar al llarg del matí, amb una notable participació. Aquest acte va estar organitzat per l’empresa Rogles Aventura SL, el Club Nàutic de Flix i l’Ajuntament de Flix.

El dilluns dia 22 es van iniciar les obres de restauració del Meandre. Aquest acte va coincidir amb la visita a la nostra població del comissari d’obres de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) Sr. Rafael Romeo.

Aquesta obra té un pressupost de 7,1 milions d’euros i el termini d’execució està previst que sigui de tres anys. El comissari no va descartar que durant el període de realització de les obres ens pogués visitar la ministra Cristina Narbona.

Es va aprofitar la visita del comissari per tal de mostrar-li insitu l’estat en el que es troba el bosc de ribera de l’Espai Natural de Sebes, el qual s’està morin degut a que més del 90% de la reserva està sota les aigües de l’embassament segons un informe dels tècnic de l’espai natural, i havent descartar altres possibilitats. El Sr. Romeu va proposar una reunió per al proper dia 12 de novembre entre les administracions competents i Endesa per tal de fer front a la situació.

A les 7 de la tarda es va fer a la Sala de Plens de l’Ajuntament un reconeixement al Club Nàutic Flix, per la seva brillant trajectòria esportiva. Tot seguit es va inaugurar una placa commemorativa de la plantada de la Freixa. L’acte va finalitzar amb una conferència sobre les riuades a càrrec del director de l’Arxiu Històric de les Terres de l’Ebre el Sr. Albert Curto .

Traviata

2007-10-17T12:52:00.000+01:00

Verdi - Traviata - Choeur Bohémiens
Uploaded by Quarouble

UN PASTÍS MOLT DIVERTIT!!!

2007-10-17T12:27:00.000+01:00

PER A TOTS ELS SEGUIDORS DE SAU, ESPECIALMENT PER ALBERT.

40 ANYS D’APLEC DEL REMEI

2007-10-16T11:57:00.000+01:00

Diumenge 14 d’ctubre s’ha celebrat el 40 Aplec del Remei

Per esmorzar l’Agrupació Sardanista ens va fer la típica clotxa per als socis i forans, poc desprès va tenir començament l’Aplec. Per la tarda va haver concurs de colles improvisades i tot seguit berenar amb coca i vi dolç per ha tothom. La diada va concloure amb el comiat i cant dels adéus.

Les cobles participants van ser Marinada i Riella, les quals ens van fer passar una molt bona diada.

Voldria mencionar també, que aquest any se celebra el centenari de la emblemàtica sarda la Santa Espina d'Àngel Guimera.

VI FESTA DE L’AIGUARDENT A PRAT DE COMTE

2007-10-16T11:28:00.000+01:00

Durant els dies 12, 13 i 14 d’octubre s’ha celebrat a la població de Prat de Comte la VI festa de l’Aiguardent, van passar per aquesta fira més de 5.000 persones, vingudes d’arreu de les Terres de l’Ebre i també de l’Aragó.

La novetat enguany l’aiguardent d’herbes que va tenir molt èxits entre els visitants i com no la degustació de pastissos. A més la festa va comptar amb tot un seguit d’actuacions, conferències, concert, ball folk, revetlla i una ballada de Jotes de les Terres de l’Ebre i una mostra del folklore gallec.

CORRELLENGUA 2007

2007-10-16T11:01:00.000+01:00

El dijous dia 11 va tenir lloc el Correllengua 2007 amb la participació dels alumnes del CEIP Enric Grau i de l'IES Flix. El manifest el vallegir l'alumna de l'IES Marta Sánchez Nadal. També es van realitzar una sèrie de jocs populars que va fer que els nens i nenes del nostre poble s'ho passessin d'allò més ve, i per a berenar coca amb xocolata.

MANIFEST DEL CORRELLENGUA 2007

Avui rebem la Flama del Correllengua. Però la defensa de la llengua no pot quedar reduïda només a un dia a l’any, quan fem bons propòsits i solemnes declaracions. Lluny d’això, les postres exigències han de mantenir-se presents i actives tot l’any.

És clar que a les autoritats els hem d’exigir una actuació positiva al respecte, amb lleis que ajudin a impulsar-ne la presència en la vida pública, i amb la garantia de l’acompliment efectiu de les ja existents. Però també hem de ser conscients que, en última instància, depèn de totes i tots nosaltres que la llengua sigui present i activa en la vida pública els 365 dies de l’any.

Cadascú de nosaltres ha d’assumir un compromís personal amb la llengua, la cultura i el país. Un compromís efectiu i concret que, més enllà de les paraules, es concreti en fets.

I això passa per una clara actitud de fermesa, per l’exigència a les administracions, a totes les administracions, del seu ús i de la seva normal acceptació oral i escrita, sense boicots més o menys encoberts. Passa per l’impuls de la plena presència en el món escolar, tant en les activitats lectives com en els espais de lleure i joc. Passa pel seu ús i estímul als mitjans de comunicació, tant públics com privats, tant orals com escrits, així com per la seva consolidació en el món d’internet i de les noves tecnologies. Passa també per la lliure comunicació i la plena relació i intercanvi entre tots els territoris de parla catalana, sense entrebancs amb excuses nominalistes o falsament legals, i passa per la plena integració lingüística de la població nouvinguda, sigui d’on sigui, perquè aquesta és la única forma efectiva d’articular una societat, unida i sense marginacions, en la qual la nostra llengua sigui realment el mitjà d’interrelació.

Aspirem a aconseguir, i ho exigim així a les autoritats, poder viure plenament i a tot arreu en la llengua pròpia del Països Catalans.

Davant de la Flama del Correllengua, assumim aquest compromís personal amb la llengua i el país, perquè tenim la força de tot un poble.

Endavant amb el Correllengua!
Visca la llengua i la cultura catalanes!
Visca els Països Catalans lliures!

LA IL·LUSIÓ DE TREBALLAR PEL NOSTRE POBLE

2007-05-04T14:50:00.001+01:00

LLISTA DE CIU A LES ELECCIONS MUNICIPALS 2007

Com a candidata a l'Acaldia de Flix, us presento el meu equip. Un grup força renovat amb il·lusió, projectes i capacitat de diàleg, amb el clar objectiu de treballar amb energia i decisió en la creació de llocs de treball de qualitat.

Montserrat Canals Aliaga

Pau Joan Llecha Cervelló
Maria Josefa Lacruz Castellvi
Francisco Javier Forcades Margalef
Elena Mercè March Nogales
Ramon Francisco Martinez Ferrus
Eduard Cervelló Bermejo
Jaime Palazón Palazón
Enric Guiu Sánchez
Ramón Visa Alabart
Josep Antoni Guiu Rius
Maria Pilar Barbero Pamies
Alvaro Cervello Margalef
Jóse Masip Llecha

LA JNC SURT AL CARRER PER SANT JORDI

2007-05-04T10:02:00.000+01:00

La Joventut Nacionalista de Catalunya va tenir una presència molt destacada a les places i carrers del nostre país durant la diada de Sant Jordi, al costat de floristes i llibretes.

El col·lectiu de la JNC de Móra la Nova va instal·lar el passat diumenge dia 22 d´abril, un estand amb motiu de la Diada de Sant Jordi al recinte del Pavelló Firal de Móra la Nova durant la celebració de la Fira del Vehicle d´Ocasió. Molt aviat es donaran a conéixer nous col·lectius de la JNC a la Ribera d´Ebre, com a Tivissa o a la Torre de l´Espanyol.

Presentació dels Caps de Llista de CIU a la Ribera d'Ebre

2007-05-04T09:54:00.000+01:00

El passat dissabte 14 d'abril es va fer la presentació dels caps de llista de CIU a la Ribera d'Ebre.L'acte va tenir lloc al palau firal de Móra la Nova i va comptar amb la presència destacada de l'Hble Artur Mas.

Artur Mas visita Flix

2007-04-29T09:17:00.000+01:00

El divendres 13 d'abril l'HBLE. SR. ARTUR MAS, secretari general de CDC i president de CIU va visitar Flix, iniciant el seu recorregut pel local de l'Associació de Dones i continuant en una passejada pels carrers principals del poble. Tot seguit el va rebre l'alcalde Pere Muñoz i es va reunir amb militants i simpatitzans a la sala de plens de l'ajuntament .

Com acte de cloenda de la seva estada a Flix i a la sala de ca don Ventura, on es van aplegar un centenar de persones, va fer la presentació de la cap de llista de CIU a Flix Montse Canals. Hi van assistir a més de l’Hble Sr. Artur Mas, l’Il.lustre Sr. Xavier Pallarès, diputat i president de la Federació de Terres de l’Ebre de CDC, Francesc Sancho diputat al parlament, Manel Saltor president comarcal de CDC i Joan Antoni Guiu i Rius cap local de CDC a Flix que va fer la presentació de l’acte .

Dia internacional de la dona

2007-04-23T16:22:00.000+01:00

Dia internacional de la dona amb les candidates a alcaldies i regidories a les Terres de L'Ebre

El passat dissabte, 10 de març, un grup de dones de CDC va celebrar el Dia Internacional de la Dona amb algunes de les candidates a alcaldesses i regidores a les Terres de l’Ebre, a Deltebre.