MANIFEST 2008
Des de finals del segle XIX, moltes dones han treballat i lluitat de forma individual i col·lectiva per conquerir els drets de les dones en particular i, de la classe obrera, en general.
Actualment, malgrat haver aconseguit millores, no podem oblidar que encara persisteixen manifestacions de desigualtat i discriminació. Injustícies que continuen presents en els diferents àmbits de la vida quotidiana i que tenen la seva màxima expressió en la violència de gènere, però que també es manifesten en la pròpia organització social, laboral i familiar.
Creiem que encara cal treballar, des de la solidaritat entre dones, per aconseguir justícia en la dignitat i la igualtat de drets entre dones i homes.
I, perquè creiem que és de justícia,
DENUNCIEM QUE:
Pel fet de ser dones treballadores, patim desigualtats en les nostres condicions laborals: per un mateix treball, menys salari.
Pel fet de ser mares, els i les empresàries prefereixen contractar homes, i això dificulta l’accés de les dones al mercat laboral i el manteniment del treball, a causa de les baixes maternals.
Pel fet de ser dones i mares és difícil la conciliació de la vida laboral i familiar.
PER TANT, REIVINDIQUEM QUE:
En l’educació es faci un treball educatiu des de la família, l’escola, la societat, els mitjans de comunicació, en valors no sexistes ni discriminatoris, ni amb rols predeterminats per la dominació d’un sexe sobre l’altre.
Que sigui també en la igualtat, la dignitat, la llibertat, la seguretat i la possibilitat de desenvolupament i realització personal.
En el món laboral que les empreses afavoreixin horaris de treball, tant per a la dona com per a l’home, per poder conciliar vida laboral i vida familiar.
Que s’acabi la discriminació de la dona respecte l’home relativa al sou, contractes laborals, atur, valoració de la formació i capacitat professional per ocupar càrrecs de responsabilitat.
Que la procedència de la dona sigui un enriquiment cultural i social i no un fre a la seva integració i a la seva dignitat com a ciutadana de ple dret.
Des de les institucions, som conscients del nostre paper de vertebradores i promotores d’accions que fomentin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que promoguin una societat més justa. Per això aquest 8 de març renovem el nostre compromís ferm de mantenir el principi d’igualtat entre dones i homes en l’agenda pública, per tal que les polítiques de gènere siguin cada cop més presents en totes les àrees de govern
Des de finals del segle XIX, moltes dones han treballat i lluitat de forma individual i col·lectiva per conquerir els drets de les dones en particular i, de la classe obrera, en general.
Actualment, malgrat haver aconseguit millores, no podem oblidar que encara persisteixen manifestacions de desigualtat i discriminació. Injustícies que continuen presents en els diferents àmbits de la vida quotidiana i que tenen la seva màxima expressió en la violència de gènere, però que també es manifesten en la pròpia organització social, laboral i familiar.
Creiem que encara cal treballar, des de la solidaritat entre dones, per aconseguir justícia en la dignitat i la igualtat de drets entre dones i homes.
I, perquè creiem que és de justícia,
DENUNCIEM QUE:
Pel fet de ser dones treballadores, patim desigualtats en les nostres condicions laborals: per un mateix treball, menys salari.
Pel fet de ser mares, els i les empresàries prefereixen contractar homes, i això dificulta l’accés de les dones al mercat laboral i el manteniment del treball, a causa de les baixes maternals.
Pel fet de ser dones i mares és difícil la conciliació de la vida laboral i familiar.
PER TANT, REIVINDIQUEM QUE:
En l’educació es faci un treball educatiu des de la família, l’escola, la societat, els mitjans de comunicació, en valors no sexistes ni discriminatoris, ni amb rols predeterminats per la dominació d’un sexe sobre l’altre.
Que sigui també en la igualtat, la dignitat, la llibertat, la seguretat i la possibilitat de desenvolupament i realització personal.
En el món laboral que les empreses afavoreixin horaris de treball, tant per a la dona com per a l’home, per poder conciliar vida laboral i vida familiar.
Que s’acabi la discriminació de la dona respecte l’home relativa al sou, contractes laborals, atur, valoració de la formació i capacitat professional per ocupar càrrecs de responsabilitat.
Que la procedència de la dona sigui un enriquiment cultural i social i no un fre a la seva integració i a la seva dignitat com a ciutadana de ple dret.
Des de les institucions, som conscients del nostre paper de vertebradores i promotores d’accions que fomentin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que promoguin una societat més justa. Per això aquest 8 de març renovem el nostre compromís ferm de mantenir el principi d’igualtat entre dones i homes en l’agenda pública, per tal que les polítiques de gènere siguin cada cop més presents en totes les àrees de govern
