CONFERÈNCIA D'ALFONS LÓPEZ TENA

El dia passat dia 11 a la sala de plens de l'ajuntament de Flix l'Alfons López Tena va fer una conferència sobre "La sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut". L'acte va estar organitzat per Òmniun Cultural. Va cloure la conferència dient que la sentència que ens espera sobre el nou Estatut no és gens esperançadora i que el unic cami per Catalunya serà l'Independència.

INAUGURACIÓ DEL NOU "SINDICAT"

El passat dia 8 de novembre va tenir lloc l’acte de inauguració de la nova Cooperativa Agrícola “El Sindicat”, ubicat al polígon industrial “La Devesa”. La inauguració va anar a càrrec de la Directora General de Agricultura i Ramaderia la Sra. Rosa Maria Cubel Muñoz.

Després d'una visita per les instal·lacions i van haver els diferents parlaments a càrrec del president Sr. Josep Maria Forcades, l’alcalde de Flix Sr. Pere Muñoz i finalment el de la Directora General Sra. Rosa Maria Cubel.

Fent una mica d’història la primera cooperativa es va inugurar el 8 d'octubre del 1909, trenta dues famílies de Flix escripturaren els Estatuts del que seria el “Sindicato Agrícola de Flix". L’any 1984 es va fer una remodelació considerable de la màquinaria i algunes instal·lacions. Aquest 2008 s’ha fet la nova cooperativa que l’any vinent celebrarà els 100 anys d’existència.

AULES D'EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA PER LA GENT GRAN

El passat dilluns 20 d’octubre va començar el curs de les Aules d’Extensió Universitària per a la ent Gran, amb un total de 111 persones inscrites, el curs consta de 13 session. Es clourà el 4 de maig essent Flix la població que acollirà la trobada de final del curs. L’acte va estar presidit per la Sra. Sara Romaguera Genís sots-directora del campus a les Terres de l’Ebre.

Les AEU. estan organitzades per la Universitat Rovira i Virgili, amb el suport de la Diputació de Tarragona, La Caixa, Caixa Tarragona i el diferents ajuntaments de les poblacions que acullen les sessions del curs. A la província de Tarragona hi ha un total de 16 municipis que fan el curs i en concret a les Terres de l’Ebre ni ha 5 (Amposta, Deltebre, Horta de Sant Joan, Tortosa i Flix).

WILHELM MÜLLER ICKEL

L’any 1907 comença a la fàbrica una nova etapa amb el nomenament del doctor Wilhelm Müller com a director de la fàbrica, degut a una mena de reconversió, ja que es van donar unes pèrdues del 80% de les inversions realitzades. Fou a partir d’aquí que s’aconseguiren els primers resultats positius. Va estar en el càrrec durant trenta anys.

El doctor Müller va nàixer a Mainz l’any 1878, es llicencià en Ciències Químiques i es doctorà cum laude per la universitat de Giessen. Es va casar amb Clara Benedix, amb qui va tenir quatre fills: Guillem, Margarida, Beatriu i Carles.

El doctor Müller des del seu càrrec com a director, va fer ampliacions de les instal·lacions de la fàbrica i tot un seguit de millores tant al barri com al poble. L’any 1908 s’encarregà de la il·luminació elèctrica dels principals carrers. El 1915 impulsà la construcció de les escoles i dels habitatges annexos per als professors. L’any 1920 aportà el subministrament elèctric per al regadiu a la partida del Castellons. També va participar en la xarxa de distribució d’aigües i la construccions de fonts públiques. Entre altres obres es va construir el Casino, els menjador obrers, l’habitatge del director de fàbrica així com vivendes per als treballadors, l’Economat, botiga on compraven els treballadors a preus més barats que als comerços del poble) i tantes altres coses.

L’any 1928 va ser nomenat fill de Flix per les indiscutibles millores que havia aportat a la població.

El 28 de març de l’any 1938 en el decurs d’un viatge a Berlín, li sobrevingué un infart mortal.

El passat dissabte dia 18 ens va visitar la seva filla Beatriu i el seu germà Carlos, (el qual també va ser durant un temps director de la fàbrica) i tot un seguit de familiars. Després de signar al llibre d’honor de l’ajuntament va fer un recorregut pel barri.

JAUME FORTUNY I FONTANET

Aquest any es compleix el 2oè aniversari de la mort del flixanco Jaume Fortuny.



Va neixer al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat el 12 d’octubre de 1917 per casualitat. El seu pare era empresari i estava fent una obra a l'Hopitalet.



Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya. El juliol de 1936 va participar en la lluita als carrers contra els sublevats. Va ingressar a l’Escola de Guerra de Barcelona on va obtenir el grau de tinent. Va ser anomenat comissari polític del 864è batalló de la 216ª Brigada Mixta de la 67ª Divisió de l’Exèrcit Popular. Amb 19 anys va ser nomenat Comissari de Propaganda de la Divisió.


Va ser ferit greument dos cops. A la fi de la guerra va intentar escapolir-se del país però va ser detingut a Vic per la Guàrdia Civil que el va dur al local de la Falange de l’Hospitalet de Llobregat on va ser apallissat. Empresonat a Montjuïc va ser condemnat a mort en un Consell de Guerra, coincidint a la presó del castell amb el President Companys, a qui Fortuny va intentar alliberar fins que va ser descobert, essent novament torturat rebent una nova condemna a mort. Ell fou l'home que amb un coratge fora de mida li transmeté tres missatges els dies 6, 9 i 12 d'Octubre, confeccionats amb paper de fumar,i disimulats entre el menjar que portaven al president, el darrer deia: "President, avui arriba l'hora de la llibertat. Ànim. Visca Catalunya lliure". Va ser traslladat a la presó Model a l’espera de la seva execució. El desembre de 1942 va tornar a ser jutjat rebent una tercera pena de mort, però finalment va rebre un indult i va ser posat en llibertat el 1949.


Va formar part del Grup per a l’anul-lació del procés al President Companys, creat el 1984.


Va morir a Ripollet l’1 d’abril de 1988.

LA MOSCA NEGRA

La mosca negra s'expandeix per grans àrees de la conca de l'Ebre, part de l’Aragó i Catalunya. Pertany al gènere Simulium, de molt petita grandària, entre 3 i 6 mm. Les peces de la boca de la mosca negra són tallants i allibera un anastèsic, un anticoagulant i un vasodilatador. La seva mossegada produeix ferides sagnants, doloroses i generadores de reaccions al·lèrgiques.

Depossiten les seves larves en els macròfits (algues) Actua principalment al matí i al cap vespre. Aquesta plaga també es coneix en d’altres zones del món com Itàlia, Canadà i Xina.

Degut a que en els últims dies s’han constatat a la nostra població un gran augment d’aquestes mosques, i sabedors dels problemes que això comporta, des de l’ajuntament i en tema d’urgència es va demanar una reunió amb el delegat del govern a les Terres de l’Ebre Lluís Salvadó i el tècnic del CODE Carles Ibáñez, l’alcade Flix el de Riba-roja Sr. José Luís Aparicio, Pere Josep Jiménez com a director de la reserva natural de Sebes, i els regidors Óscar Bosch, Ferran Albiach i Montse Canals.

La resposta que se’ns va donar va ser que el retard de la fumigació va ser degut a una avaria de l’helicòpter. També ens van informar que el producte que utilitzen és el BTI, el qual és innocu per a la resta ésser vius i el més eficaç per a la mosca i els mosquits.

La conclusió va ser que s’intensificaran els tractaments, en comptes de fer-se cada 4 setmanes es farà cada 3. Aquest tema es traslladarà al conseller corresponent.

Caramelles

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

JOAN BAGÉS RUBÍ

Dins dels actes de la 19a Primavera Musical, i a Ca Don Ventura va tenir lloc un concert conferència de l'artista sonor de Flix Joan Bagés Rubí , la qual portà per títol "l'Escolta Reduïda", a la qual hi van assistir un considerable nombre d'assistents.

Joan ha fet musicalitzacions de poemes d'Andreu Carranza i d'Albert Guiu. El seu darrer treball ha estat sobre l'obra pictòrica de Jaume Rocamora.

Molta sort i que vagui bé per París.

Setmana Santa 2008

La Setmana Santa de Flix s'ha de veure, descobreix-la i participa-hi.

8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA

MANIFEST 2008

Des de finals del segle XIX, moltes dones han treballat i lluitat de forma individual i col·lectiva per conquerir els drets de les dones en particular i, de la classe obrera, en general.

Actualment, malgrat haver aconseguit millores, no podem oblidar que encara persisteixen manifestacions de desigualtat i discriminació. Injustícies que continuen presents en els diferents àmbits de la vida quotidiana i que tenen la seva màxima expressió en la violència de gènere, però que també es manifesten en la pròpia organització social, laboral i familiar.

Creiem que encara cal treballar, des de la solidaritat entre dones, per aconseguir justícia en la dignitat i la igualtat de drets entre dones i homes.

I, perquè creiem que és de justícia,

DENUNCIEM QUE:

Pel fet de ser dones treballadores, patim desigualtats en les nostres condicions laborals: per un mateix treball, menys salari.
Pel fet de ser mares, els i les empresàries prefereixen contractar homes, i això dificulta l’accés de les dones al mercat laboral i el manteniment del treball, a causa de les baixes maternals.
Pel fet de ser dones i mares és difícil la conciliació de la vida laboral i familiar.

PER TANT, REIVINDIQUEM QUE:

En l’educació es faci un treball educatiu des de la família, l’escola, la societat, els mitjans de comunicació, en valors no sexistes ni discriminatoris, ni amb rols predeterminats per la dominació d’un sexe sobre l’altre.
Que sigui també en la igualtat, la dignitat, la llibertat, la seguretat i la possibilitat de desenvolupament i realització personal.

En el món laboral que les empreses afavoreixin horaris de treball, tant per a la dona com per a l’home, per poder conciliar vida laboral i vida familiar.
Que s’acabi la discriminació de la dona respecte l’home relativa al sou, contractes laborals, atur, valoració de la formació i capacitat professional per ocupar càrrecs de responsabilitat.
Que la procedència de la dona sigui un enriquiment cultural i social i no un fre a la seva integració i a la seva dignitat com a ciutadana de ple dret.

Des de les institucions, som conscients del nostre paper de vertebradores i promotores d’accions que fomentin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que promoguin una societat més justa. Per això aquest 8 de març renovem el nostre compromís ferm de mantenir el principi d’igualtat entre dones i homes en l’agenda pública, per tal que les polítiques de gènere siguin cada cop més presents en totes les àrees de govern

L'AIGUA DE l'EBRE , l'ULTIMA DE XAVIER SABATÉ

Jordi Salvat del diari Aquí de Reus, fa una entrevista a Xavier Sabaté (PSC) Delegat del Govern de la Generalitat, Ex-conseller i pes pesant del PSC al Camp de Tarragona.

Diu i sosté Sabaté (Xavier): “S’ha de portar aigua d’on sigui i si és de l’Ebre no passa res”.
Li pregunta Jordi Salvat-Tarragona- Jsalvat@aqui.cat.
Estem preparats Al Camp de Tarragona per si la sequera empitjora?

Respon Sabaté- Nosaltres sí. Sense complexos i sense ser tan prudents com els meus companys de la Conselleria de Medi Ambient penso que hem d’explicar que quan hi ha una crisis nacional- perquè estem en una crisis nacional – de qualsevol signe hem d’utilitzar els recursos com siguin.

Del riu Ebre també?

Hi ha d’haver solidaritat d’on sigui. Avui en dia és impensable que no hi hagi connexions de xarxes arreu del planeta de qualsevol tipus, ja sigui d’energia, carreteres, ferrocarrils i aigua. I no han de ser sinònim de marginació de cap territori. Si un dia el aragonesos ens tallen l’aigua de l’Ebre ens queixarem. Si diem que portarem l’aigua dels pous de Tarragona vénen els pagesos i es queixen. Crec que s’hauria de portar l’aigua d’on sigui i on produeixi menor impacte i si és aigua sobrera del Consorci d’Aigües de Tarragona no passa res. Però és la conselleria de Medi Ambient qui decideix.

No m'ho puc creure

Aguirre promet un col·legi públic català a Madrid.

Esperanza Aguirre va anunciar ahir en un acte electoral a Lleida, que té la intenció de satisfer la demanda de la important colònia catalana que viu a Madrid, sempre i quan es reuneixin prou inscripcions per al proper curs acadèmic, es dedicarà un col·legi públic que portarà el nom de President Tarradellas, en què l’ensenyament serà en català per als alumnes que així ho escolleixin. També s’hi podran acollir els alumnes madrilenys d’educació primària que ho vulguin

Ahir dimecres 6 de febrer a la sala d’acte de la Facultat de Cències Jurídiques de la URV es van iniciar unes jornades de tres dies sobre l’estudi de riscos dels fangs acumulats a l’embassament de Flix. Van ser inaugurades pel secretari general per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambien, Antonio Serrano, i el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar.

Els científics Jordi Catalán i Xavier Ruíz van destacar “l’impacte sobre els peixos i els organismes aquàtics”. Segons l’estudi, el 15% dels exemplar de siluros i carpes analitzades superen els 0,5 micrograms per gram de concentració mitja de contaminants.

Els científics que van intervenir en aquesta primera jornada van destacar la importància d’eliminar els sediment acumulats a l’embassament per a evitar riscos, ja que s'ha constatat que durant les crescudes de cabal per sobre dels 900 m3/seg. els llots contaminants són arrossegats en partícules en suspensió.

Per la tarda a Flix, Antonio Serrano va informar a la comissió de seguiment de descontaminació del embassament que les actuacions per l’eliminació dels fang està prevista per al proper mes d’abril.

Jordi Jané, cap de llista de CIU a Tarragona pel Congrés

En Jordi Jané nascut a L’Arboç, al 1963 i persona molt vinculada al camp de Tarragona. agafa el compromís d’encapçalar la llista de Tarragona amb molta il•lusió i molta empenta. En Jané es advocat, professor de la Universitat Pompeu Fabra de dret constitucional. Ha estat Portaveu de CIU al congrés en temes d’infrastructures, justícia i habitatge.
Ha estat responsable de CIU en la comissió d’investigació del 11 M. I va ésser l’home que va fer posar nerviós a Josep Mª Aznar amb les seves preguntes en la citada comissió de investigació .
També es el president de la comissió de seguretat vial del congrés dels diputats.
Una renovada llista de CIU es presenta al congrés per Tarragona ,a les eleccions
generals del proper 9 de març. Jordi Jané advocat i actual diputat per CIU, encapçala aquesta renovada llista, que aporta experiència i Joventut al mateix temps.
Acompanyat per Raül Font, Imma Juan, Xavier Bagés, Sílvia Pomés I Oriol Vàzquez.
La candidatura al senat l’encapçala en Josep Maldonado, fins ara diputat al congrés i persona molt vinculada amb el mon del esport per haver estat secretari general de l’esport de la Generalitat de Catalunya..

No em parlis en la teva llengua, que m’ofens

Un article molt bó de Víctor Alexandre.

José Bono, cap de llista del PSOE per Toledo i candidat socialista a la presidència del Congrés espanyol, ha afirmat que, si surt escollit, no permetrà que els diputats s’expressin en català, èuscar o gallec a la cambra baixa. El reglament és el reglament, ha dit. I Carme Chacón, com és lògic, li ha donat la raó. El que no han dit Bono ni Chacón és que el reglament el fan els seus, els espanyolistes, que es van assegurar la majoria perpètua de manera que mai, ni tan sols ajuntat-se Catalunya, País Basc i Galícia, pugui trontollar l’hegemonia espanyola. Això enllaça amb una frase lapidària d’Alejo Vidal Quadras –“no s’ha d’ofendre Espanya parlant català al Congrés”- i amb unes declaracions d’Eduardo Zaplana sobre el mateix tema dient que “si tots parlem una llengua, que és la que ens uneix, cal que utilitzem aquesta llengua”. L’argumentació és tan ridícula que faria riure si el tema no fos tan seriós. Perquè, en quina llengua parlen els diputats al Parlament europeu, començant per Jaime Mayor Oreja, Alejo Vidal Quadras i José Borrell? Com és que, havent-hi l’anglès com a idioma comú, els diputats europeus no l’utilitzen en els debats? Doncs per la senzilla raó que una cosa és la llengua de comunicació personal entre ells i una altra la justa representació de totes les llengües de la Unió en les sessions oficials. Vull dir que, independentment de la llengua en què es comuniquin un alemany i un italià als passadissos de la cambra, serà en alemany i en italià, respectivament, que es parlaran des de l’escó.

La tècnica, que sempre ha evolucionat molt més ràpidament que el nacionalisme espanyol, fa temps que va inventar una cosa coneguda com a traducció simultània. Gràcies a aquesta tècnica, per mitjà d’uns senzills auriculars, un grec pot respondre la pregunta d’un maltès i un maltès pot fer el mateix davant la interpel·lació d’un danès. I això és així perquè aquestes persones, en les sessions parlamentàries, no parlen en nom seu sinó en el dels seus països i són els seus drets allò que allí representen. És una qüestió de principi: si tota unió es fonamenta en el respecte a la diferència, quina mena d’unió és aquella que no respecta la llengua d’un dels integrants?

Doncs bé, mentre es mantingui l’annexió dels Països Catalans a Espanya, és evident que és en la nostra llengua que ens hem d’expressar a les Corts i al Senat i així ho haurien de fer sistemàticament els diputats d’ERC i CiU. Les continues imatges del president d’un Parlament prohibint a un diputat que s’expressi en la seva llengua en el seu propi Estat donaran la volta al món i mostraran el totalitarisme espanyol. D’això es tracta, de posar-los en evidència utilitzant els seus arguments. Si els catalans “som” espanyols i Espanya és el “nostre” Estat, com és possible que no puguem expressar-nos en català en unes institucions que són tan nostres com seves? Al final, allò que queda al descobert és que el problema no és lingüístic sinó fòbic. Perquè no és que no entenguin el català -abans se’ls facilita la traducció escrita del text-, és que no el suporten. Per això són ridícules les esperances dipositades en els socialistes a l’hora de defensar l’oficialitat del català a Europa. Amb quina convicció ha de defensar la llengua catalana algú que la menysprea fins al punt de prohibir-la? L’oficialitat del català a Europa no serà mai “gràcies” a Espanya sinó “malgrat” Espanya. Per això cal perseverar en l’estratègia de parlar en català a les institucions de l’Estat; cal ofendre’ls -si és així com ho viuen-, irritar-los i exasperar-los fins a l’infinit. Cada nova prohibició o amonestació és una prova més de la nostra fermesa i del seu totalitarisme.

En aquest sentit, hauríem de preguntar al president del Senat, Javier Rojo, a què es refereix quan diu que no cal parlar la llengua pròpia al Senat i al Congrés per demostrar-li estimació. Per què no aplica també aquest principi a la seva llengua, aleshores? La veritat és que es necessita una gran dosi de cinisme per dir una cosa així, de cinisme i d’ignorància. Només un ignorant pot pensar que els catalans parlem català no pas perquè sigui la nostra llengua sinó per demostrar que l’estimem. Espanya, en tot cas, sempre ha tingut una manera molt més particular de demostrar l’amor que sent per la seva llengua, i és imposant-la a aquells que en tenen una altra de pròpia. Per això, quan els presidents de les Corts i del Senat exigeixin que els nostres representants s’atenguin al reglament en matèria lingüística, caldrà recordar-los dues coses: una, que el reglament no diu res de l’obligació de parlar espanyol; i dues, que el dret a usar la llengua pròpia a les institucions del propi Estat és un dret humà fonamental i que aquest dret no sols està per damunt dels tots els reglaments sinó també de la Constitució espanyola. Espanya va ratificar en el seu dia la Declaració Universal de Drets Humans, que té un rang superior a totes les lleis, normes i reglaments interns estatals, i aquesta Declaració ens diu que ningú no ha de demanar permís per expressar-se en la seva llengua a casa seva. Ara bé, atès que a Espanya els drets lingüístics dels espanyols són superiors als drets lingüístics dels catalans, s’agraeix que ens reconeguin, encara que sigui de manera tan poc amable, que els catalans som senzillament això: catalans.