8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA

MANIFEST 2008

Des de finals del segle XIX, moltes dones han treballat i lluitat de forma individual i col·lectiva per conquerir els drets de les dones en particular i, de la classe obrera, en general.

Actualment, malgrat haver aconseguit millores, no podem oblidar que encara persisteixen manifestacions de desigualtat i discriminació. Injustícies que continuen presents en els diferents àmbits de la vida quotidiana i que tenen la seva màxima expressió en la violència de gènere, però que també es manifesten en la pròpia organització social, laboral i familiar.

Creiem que encara cal treballar, des de la solidaritat entre dones, per aconseguir justícia en la dignitat i la igualtat de drets entre dones i homes.

I, perquè creiem que és de justícia,

DENUNCIEM QUE:

Pel fet de ser dones treballadores, patim desigualtats en les nostres condicions laborals: per un mateix treball, menys salari.
Pel fet de ser mares, els i les empresàries prefereixen contractar homes, i això dificulta l’accés de les dones al mercat laboral i el manteniment del treball, a causa de les baixes maternals.
Pel fet de ser dones i mares és difícil la conciliació de la vida laboral i familiar.

PER TANT, REIVINDIQUEM QUE:

En l’educació es faci un treball educatiu des de la família, l’escola, la societat, els mitjans de comunicació, en valors no sexistes ni discriminatoris, ni amb rols predeterminats per la dominació d’un sexe sobre l’altre.
Que sigui també en la igualtat, la dignitat, la llibertat, la seguretat i la possibilitat de desenvolupament i realització personal.

En el món laboral que les empreses afavoreixin horaris de treball, tant per a la dona com per a l’home, per poder conciliar vida laboral i vida familiar.
Que s’acabi la discriminació de la dona respecte l’home relativa al sou, contractes laborals, atur, valoració de la formació i capacitat professional per ocupar càrrecs de responsabilitat.
Que la procedència de la dona sigui un enriquiment cultural i social i no un fre a la seva integració i a la seva dignitat com a ciutadana de ple dret.

Des de les institucions, som conscients del nostre paper de vertebradores i promotores d’accions que fomentin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que promoguin una societat més justa. Per això aquest 8 de març renovem el nostre compromís ferm de mantenir el principi d’igualtat entre dones i homes en l’agenda pública, per tal que les polítiques de gènere siguin cada cop més presents en totes les àrees de govern

L'AIGUA DE l'EBRE , l'ULTIMA DE XAVIER SABATÉ

Jordi Salvat del diari Aquí de Reus, fa una entrevista a Xavier Sabaté (PSC) Delegat del Govern de la Generalitat, Ex-conseller i pes pesant del PSC al Camp de Tarragona.

Diu i sosté Sabaté (Xavier): “S’ha de portar aigua d’on sigui i si és de l’Ebre no passa res”.
Li pregunta Jordi Salvat-Tarragona- Jsalvat@aqui.cat.
Estem preparats Al Camp de Tarragona per si la sequera empitjora?

Respon Sabaté- Nosaltres sí. Sense complexos i sense ser tan prudents com els meus companys de la Conselleria de Medi Ambient penso que hem d’explicar que quan hi ha una crisis nacional- perquè estem en una crisis nacional – de qualsevol signe hem d’utilitzar els recursos com siguin.

Del riu Ebre també?

Hi ha d’haver solidaritat d’on sigui. Avui en dia és impensable que no hi hagi connexions de xarxes arreu del planeta de qualsevol tipus, ja sigui d’energia, carreteres, ferrocarrils i aigua. I no han de ser sinònim de marginació de cap territori. Si un dia el aragonesos ens tallen l’aigua de l’Ebre ens queixarem. Si diem que portarem l’aigua dels pous de Tarragona vénen els pagesos i es queixen. Crec que s’hauria de portar l’aigua d’on sigui i on produeixi menor impacte i si és aigua sobrera del Consorci d’Aigües de Tarragona no passa res. Però és la conselleria de Medi Ambient qui decideix.

No m'ho puc creure

Aguirre promet un col·legi públic català a Madrid.

Esperanza Aguirre va anunciar ahir en un acte electoral a Lleida, que té la intenció de satisfer la demanda de la important colònia catalana que viu a Madrid, sempre i quan es reuneixin prou inscripcions per al proper curs acadèmic, es dedicarà un col·legi públic que portarà el nom de President Tarradellas, en què l’ensenyament serà en català per als alumnes que així ho escolleixin. També s’hi podran acollir els alumnes madrilenys d’educació primària que ho vulguin

Ahir dimecres 6 de febrer a la sala d’acte de la Facultat de Cències Jurídiques de la URV es van iniciar unes jornades de tres dies sobre l’estudi de riscos dels fangs acumulats a l’embassament de Flix. Van ser inaugurades pel secretari general per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambien, Antonio Serrano, i el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar.

Els científics Jordi Catalán i Xavier Ruíz van destacar “l’impacte sobre els peixos i els organismes aquàtics”. Segons l’estudi, el 15% dels exemplar de siluros i carpes analitzades superen els 0,5 micrograms per gram de concentració mitja de contaminants.

Els científics que van intervenir en aquesta primera jornada van destacar la importància d’eliminar els sediment acumulats a l’embassament per a evitar riscos, ja que s'ha constatat que durant les crescudes de cabal per sobre dels 900 m3/seg. els llots contaminants són arrossegats en partícules en suspensió.

Per la tarda a Flix, Antonio Serrano va informar a la comissió de seguiment de descontaminació del embassament que les actuacions per l’eliminació dels fang està prevista per al proper mes d’abril.

Jordi Jané, cap de llista de CIU a Tarragona pel Congrés

En Jordi Jané nascut a L’Arboç, al 1963 i persona molt vinculada al camp de Tarragona. agafa el compromís d’encapçalar la llista de Tarragona amb molta il•lusió i molta empenta. En Jané es advocat, professor de la Universitat Pompeu Fabra de dret constitucional. Ha estat Portaveu de CIU al congrés en temes d’infrastructures, justícia i habitatge.
Ha estat responsable de CIU en la comissió d’investigació del 11 M. I va ésser l’home que va fer posar nerviós a Josep Mª Aznar amb les seves preguntes en la citada comissió de investigació .
També es el president de la comissió de seguretat vial del congrés dels diputats.
Una renovada llista de CIU es presenta al congrés per Tarragona ,a les eleccions
generals del proper 9 de març. Jordi Jané advocat i actual diputat per CIU, encapçala aquesta renovada llista, que aporta experiència i Joventut al mateix temps.
Acompanyat per Raül Font, Imma Juan, Xavier Bagés, Sílvia Pomés I Oriol Vàzquez.
La candidatura al senat l’encapçala en Josep Maldonado, fins ara diputat al congrés i persona molt vinculada amb el mon del esport per haver estat secretari general de l’esport de la Generalitat de Catalunya..

No em parlis en la teva llengua, que m’ofens

Un article molt bó de Víctor Alexandre.

José Bono, cap de llista del PSOE per Toledo i candidat socialista a la presidència del Congrés espanyol, ha afirmat que, si surt escollit, no permetrà que els diputats s’expressin en català, èuscar o gallec a la cambra baixa. El reglament és el reglament, ha dit. I Carme Chacón, com és lògic, li ha donat la raó. El que no han dit Bono ni Chacón és que el reglament el fan els seus, els espanyolistes, que es van assegurar la majoria perpètua de manera que mai, ni tan sols ajuntat-se Catalunya, País Basc i Galícia, pugui trontollar l’hegemonia espanyola. Això enllaça amb una frase lapidària d’Alejo Vidal Quadras –“no s’ha d’ofendre Espanya parlant català al Congrés”- i amb unes declaracions d’Eduardo Zaplana sobre el mateix tema dient que “si tots parlem una llengua, que és la que ens uneix, cal que utilitzem aquesta llengua”. L’argumentació és tan ridícula que faria riure si el tema no fos tan seriós. Perquè, en quina llengua parlen els diputats al Parlament europeu, començant per Jaime Mayor Oreja, Alejo Vidal Quadras i José Borrell? Com és que, havent-hi l’anglès com a idioma comú, els diputats europeus no l’utilitzen en els debats? Doncs per la senzilla raó que una cosa és la llengua de comunicació personal entre ells i una altra la justa representació de totes les llengües de la Unió en les sessions oficials. Vull dir que, independentment de la llengua en què es comuniquin un alemany i un italià als passadissos de la cambra, serà en alemany i en italià, respectivament, que es parlaran des de l’escó.

La tècnica, que sempre ha evolucionat molt més ràpidament que el nacionalisme espanyol, fa temps que va inventar una cosa coneguda com a traducció simultània. Gràcies a aquesta tècnica, per mitjà d’uns senzills auriculars, un grec pot respondre la pregunta d’un maltès i un maltès pot fer el mateix davant la interpel·lació d’un danès. I això és així perquè aquestes persones, en les sessions parlamentàries, no parlen en nom seu sinó en el dels seus països i són els seus drets allò que allí representen. És una qüestió de principi: si tota unió es fonamenta en el respecte a la diferència, quina mena d’unió és aquella que no respecta la llengua d’un dels integrants?

Doncs bé, mentre es mantingui l’annexió dels Països Catalans a Espanya, és evident que és en la nostra llengua que ens hem d’expressar a les Corts i al Senat i així ho haurien de fer sistemàticament els diputats d’ERC i CiU. Les continues imatges del president d’un Parlament prohibint a un diputat que s’expressi en la seva llengua en el seu propi Estat donaran la volta al món i mostraran el totalitarisme espanyol. D’això es tracta, de posar-los en evidència utilitzant els seus arguments. Si els catalans “som” espanyols i Espanya és el “nostre” Estat, com és possible que no puguem expressar-nos en català en unes institucions que són tan nostres com seves? Al final, allò que queda al descobert és que el problema no és lingüístic sinó fòbic. Perquè no és que no entenguin el català -abans se’ls facilita la traducció escrita del text-, és que no el suporten. Per això són ridícules les esperances dipositades en els socialistes a l’hora de defensar l’oficialitat del català a Europa. Amb quina convicció ha de defensar la llengua catalana algú que la menysprea fins al punt de prohibir-la? L’oficialitat del català a Europa no serà mai “gràcies” a Espanya sinó “malgrat” Espanya. Per això cal perseverar en l’estratègia de parlar en català a les institucions de l’Estat; cal ofendre’ls -si és així com ho viuen-, irritar-los i exasperar-los fins a l’infinit. Cada nova prohibició o amonestació és una prova més de la nostra fermesa i del seu totalitarisme.

En aquest sentit, hauríem de preguntar al president del Senat, Javier Rojo, a què es refereix quan diu que no cal parlar la llengua pròpia al Senat i al Congrés per demostrar-li estimació. Per què no aplica també aquest principi a la seva llengua, aleshores? La veritat és que es necessita una gran dosi de cinisme per dir una cosa així, de cinisme i d’ignorància. Només un ignorant pot pensar que els catalans parlem català no pas perquè sigui la nostra llengua sinó per demostrar que l’estimem. Espanya, en tot cas, sempre ha tingut una manera molt més particular de demostrar l’amor que sent per la seva llengua, i és imposant-la a aquells que en tenen una altra de pròpia. Per això, quan els presidents de les Corts i del Senat exigeixin que els nostres representants s’atenguin al reglament en matèria lingüística, caldrà recordar-los dues coses: una, que el reglament no diu res de l’obligació de parlar espanyol; i dues, que el dret a usar la llengua pròpia a les institucions del propi Estat és un dret humà fonamental i que aquest dret no sols està per damunt dels tots els reglaments sinó també de la Constitució espanyola. Espanya va ratificar en el seu dia la Declaració Universal de Drets Humans, que té un rang superior a totes les lleis, normes i reglaments interns estatals, i aquesta Declaració ens diu que ningú no ha de demanar permís per expressar-se en la seva llengua a casa seva. Ara bé, atès que a Espanya els drets lingüístics dels espanyols són superiors als drets lingüístics dels catalans, s’agraeix que ens reconeguin, encara que sigui de manera tan poc amable, que els catalans som senzillament això: catalans.

CERVESA MORITZ

Cada dia col•leccionen nous enemics. Cada català és un
dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la
víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.


Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-,
els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a disparar contra
els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització
Plataforma per la Llengua'.

Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.

Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma
i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.

La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la
campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'. 'Per
això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses
iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura
catalana'.

Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l'idioma propi
del país en el qual té l'origen, la seu social i el cent per cent del mercat'.
Que n'és de difícil, ser normal.


I si t'agrada la
cervesa, ja ho saps!