El dijous dia 11 va tenir lloc el Correllengua 2007 amb la participació dels alumnes del CEIP Enric Grau i de l'IES Flix. El manifest el vallegir l'alumna de l'IES Marta Sánchez Nadal. També es van realitzar una sèrie de jocs populars que va fer que els nens i nenes del nostre poble s'ho passessin d'allò més ve, i per a berenar coca amb xocolata.
MANIFEST DEL CORRELLENGUA 2007
Avui rebem la Flama del Correllengua. Però la defensa de la llengua no pot quedar reduïda només a un dia a l’any, quan fem bons propòsits i solemnes declaracions. Lluny d’això, les postres exigències han de mantenir-se presents i actives tot l’any.
És clar que a les autoritats els hem d’exigir una actuació positiva al respecte, amb lleis que ajudin a impulsar-ne la presència en la vida pública, i amb la garantia de l’acompliment efectiu de les ja existents. Però també hem de ser conscients que, en última instància, depèn de totes i tots nosaltres que la llengua sigui present i activa en la vida pública els 365 dies de l’any.
Cadascú de nosaltres ha d’assumir un compromís personal amb la llengua, la cultura i el país. Un compromís efectiu i concret que, més enllà de les paraules, es concreti en fets.
I això passa per una clara actitud de fermesa, per l’exigència a les administracions, a totes les administracions, del seu ús i de la seva normal acceptació oral i escrita, sense boicots més o menys encoberts. Passa per l’impuls de la plena presència en el món escolar, tant en les activitats lectives com en els espais de lleure i joc. Passa pel seu ús i estímul als mitjans de comunicació, tant públics com privats, tant orals com escrits, així com per la seva consolidació en el món d’internet i de les noves tecnologies. Passa també per la lliure comunicació i la plena relació i intercanvi entre tots els territoris de parla catalana, sense entrebancs amb excuses nominalistes o falsament legals, i passa per la plena integració lingüística de la població nouvinguda, sigui d’on sigui, perquè aquesta és la única forma efectiva d’articular una societat, unida i sense marginacions, en la qual la nostra llengua sigui realment el mitjà d’interrelació.
Aspirem a aconseguir, i ho exigim així a les autoritats, poder viure plenament i a tot arreu en la llengua pròpia del Països Catalans.
Davant de la Flama del Correllengua, assumim aquest compromís personal amb la llengua i el país, perquè tenim la força de tot un poble.
Endavant amb el Correllengua!
Visca la llengua i la cultura catalanes!
Visca els Països Catalans lliures!
Avui rebem la Flama del Correllengua. Però la defensa de la llengua no pot quedar reduïda només a un dia a l’any, quan fem bons propòsits i solemnes declaracions. Lluny d’això, les postres exigències han de mantenir-se presents i actives tot l’any.
És clar que a les autoritats els hem d’exigir una actuació positiva al respecte, amb lleis que ajudin a impulsar-ne la presència en la vida pública, i amb la garantia de l’acompliment efectiu de les ja existents. Però també hem de ser conscients que, en última instància, depèn de totes i tots nosaltres que la llengua sigui present i activa en la vida pública els 365 dies de l’any.
Cadascú de nosaltres ha d’assumir un compromís personal amb la llengua, la cultura i el país. Un compromís efectiu i concret que, més enllà de les paraules, es concreti en fets.
I això passa per una clara actitud de fermesa, per l’exigència a les administracions, a totes les administracions, del seu ús i de la seva normal acceptació oral i escrita, sense boicots més o menys encoberts. Passa per l’impuls de la plena presència en el món escolar, tant en les activitats lectives com en els espais de lleure i joc. Passa pel seu ús i estímul als mitjans de comunicació, tant públics com privats, tant orals com escrits, així com per la seva consolidació en el món d’internet i de les noves tecnologies. Passa també per la lliure comunicació i la plena relació i intercanvi entre tots els territoris de parla catalana, sense entrebancs amb excuses nominalistes o falsament legals, i passa per la plena integració lingüística de la població nouvinguda, sigui d’on sigui, perquè aquesta és la única forma efectiva d’articular una societat, unida i sense marginacions, en la qual la nostra llengua sigui realment el mitjà d’interrelació.
Aspirem a aconseguir, i ho exigim així a les autoritats, poder viure plenament i a tot arreu en la llengua pròpia del Països Catalans.
Davant de la Flama del Correllengua, assumim aquest compromís personal amb la llengua i el país, perquè tenim la força de tot un poble.
Endavant amb el Correllengua!
Visca la llengua i la cultura catalanes!
Visca els Països Catalans lliures!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada