JAUME FORTUNY I FONTANET

Aquest any es compleix el 2oè aniversari de la mort del flixanco Jaume Fortuny.



Va neixer al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat el 12 d’octubre de 1917 per casualitat. El seu pare era empresari i estava fent una obra a l'Hopitalet.



Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya. El juliol de 1936 va participar en la lluita als carrers contra els sublevats. Va ingressar a l’Escola de Guerra de Barcelona on va obtenir el grau de tinent. Va ser anomenat comissari polític del 864è batalló de la 216ª Brigada Mixta de la 67ª Divisió de l’Exèrcit Popular. Amb 19 anys va ser nomenat Comissari de Propaganda de la Divisió.


Va ser ferit greument dos cops. A la fi de la guerra va intentar escapolir-se del país però va ser detingut a Vic per la Guàrdia Civil que el va dur al local de la Falange de l’Hospitalet de Llobregat on va ser apallissat. Empresonat a Montjuïc va ser condemnat a mort en un Consell de Guerra, coincidint a la presó del castell amb el President Companys, a qui Fortuny va intentar alliberar fins que va ser descobert, essent novament torturat rebent una nova condemna a mort. Ell fou l'home que amb un coratge fora de mida li transmeté tres missatges els dies 6, 9 i 12 d'Octubre, confeccionats amb paper de fumar,i disimulats entre el menjar que portaven al president, el darrer deia: "President, avui arriba l'hora de la llibertat. Ànim. Visca Catalunya lliure". Va ser traslladat a la presó Model a l’espera de la seva execució. El desembre de 1942 va tornar a ser jutjat rebent una tercera pena de mort, però finalment va rebre un indult i va ser posat en llibertat el 1949.


Va formar part del Grup per a l’anul-lació del procés al President Companys, creat el 1984.


Va morir a Ripollet l’1 d’abril de 1988.

LA MOSCA NEGRA

La mosca negra s'expandeix per grans àrees de la conca de l'Ebre, part de l’Aragó i Catalunya. Pertany al gènere Simulium, de molt petita grandària, entre 3 i 6 mm. Les peces de la boca de la mosca negra són tallants i allibera un anastèsic, un anticoagulant i un vasodilatador. La seva mossegada produeix ferides sagnants, doloroses i generadores de reaccions al·lèrgiques.

Depossiten les seves larves en els macròfits (algues) Actua principalment al matí i al cap vespre. Aquesta plaga també es coneix en d’altres zones del món com Itàlia, Canadà i Xina.

Degut a que en els últims dies s’han constatat a la nostra població un gran augment d’aquestes mosques, i sabedors dels problemes que això comporta, des de l’ajuntament i en tema d’urgència es va demanar una reunió amb el delegat del govern a les Terres de l’Ebre Lluís Salvadó i el tècnic del CODE Carles Ibáñez, l’alcade Flix el de Riba-roja Sr. José Luís Aparicio, Pere Josep Jiménez com a director de la reserva natural de Sebes, i els regidors Óscar Bosch, Ferran Albiach i Montse Canals.

La resposta que se’ns va donar va ser que el retard de la fumigació va ser degut a una avaria de l’helicòpter. També ens van informar que el producte que utilitzen és el BTI, el qual és innocu per a la resta ésser vius i el més eficaç per a la mosca i els mosquits.

La conclusió va ser que s’intensificaran els tractaments, en comptes de fer-se cada 4 setmanes es farà cada 3. Aquest tema es traslladarà al conseller corresponent.

Caramelles

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

JOAN BAGÉS RUBÍ

Dins dels actes de la 19a Primavera Musical, i a Ca Don Ventura va tenir lloc un concert conferència de l'artista sonor de Flix Joan Bagés Rubí , la qual portà per títol "l'Escolta Reduïda", a la qual hi van assistir un considerable nombre d'assistents.

Joan ha fet musicalitzacions de poemes d'Andreu Carranza i d'Albert Guiu. El seu darrer treball ha estat sobre l'obra pictòrica de Jaume Rocamora.

Molta sort i que vagui bé per París.

Setmana Santa 2008

La Setmana Santa de Flix s'ha de veure, descobreix-la i participa-hi.

8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA

MANIFEST 2008

Des de finals del segle XIX, moltes dones han treballat i lluitat de forma individual i col·lectiva per conquerir els drets de les dones en particular i, de la classe obrera, en general.

Actualment, malgrat haver aconseguit millores, no podem oblidar que encara persisteixen manifestacions de desigualtat i discriminació. Injustícies que continuen presents en els diferents àmbits de la vida quotidiana i que tenen la seva màxima expressió en la violència de gènere, però que també es manifesten en la pròpia organització social, laboral i familiar.

Creiem que encara cal treballar, des de la solidaritat entre dones, per aconseguir justícia en la dignitat i la igualtat de drets entre dones i homes.

I, perquè creiem que és de justícia,

DENUNCIEM QUE:

Pel fet de ser dones treballadores, patim desigualtats en les nostres condicions laborals: per un mateix treball, menys salari.
Pel fet de ser mares, els i les empresàries prefereixen contractar homes, i això dificulta l’accés de les dones al mercat laboral i el manteniment del treball, a causa de les baixes maternals.
Pel fet de ser dones i mares és difícil la conciliació de la vida laboral i familiar.

PER TANT, REIVINDIQUEM QUE:

En l’educació es faci un treball educatiu des de la família, l’escola, la societat, els mitjans de comunicació, en valors no sexistes ni discriminatoris, ni amb rols predeterminats per la dominació d’un sexe sobre l’altre.
Que sigui també en la igualtat, la dignitat, la llibertat, la seguretat i la possibilitat de desenvolupament i realització personal.

En el món laboral que les empreses afavoreixin horaris de treball, tant per a la dona com per a l’home, per poder conciliar vida laboral i vida familiar.
Que s’acabi la discriminació de la dona respecte l’home relativa al sou, contractes laborals, atur, valoració de la formació i capacitat professional per ocupar càrrecs de responsabilitat.
Que la procedència de la dona sigui un enriquiment cultural i social i no un fre a la seva integració i a la seva dignitat com a ciutadana de ple dret.

Des de les institucions, som conscients del nostre paper de vertebradores i promotores d’accions que fomentin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, que promoguin una societat més justa. Per això aquest 8 de març renovem el nostre compromís ferm de mantenir el principi d’igualtat entre dones i homes en l’agenda pública, per tal que les polítiques de gènere siguin cada cop més presents en totes les àrees de govern

L'AIGUA DE l'EBRE , l'ULTIMA DE XAVIER SABATÉ

Jordi Salvat del diari Aquí de Reus, fa una entrevista a Xavier Sabaté (PSC) Delegat del Govern de la Generalitat, Ex-conseller i pes pesant del PSC al Camp de Tarragona.

Diu i sosté Sabaté (Xavier): “S’ha de portar aigua d’on sigui i si és de l’Ebre no passa res”.
Li pregunta Jordi Salvat-Tarragona- Jsalvat@aqui.cat.
Estem preparats Al Camp de Tarragona per si la sequera empitjora?

Respon Sabaté- Nosaltres sí. Sense complexos i sense ser tan prudents com els meus companys de la Conselleria de Medi Ambient penso que hem d’explicar que quan hi ha una crisis nacional- perquè estem en una crisis nacional – de qualsevol signe hem d’utilitzar els recursos com siguin.

Del riu Ebre també?

Hi ha d’haver solidaritat d’on sigui. Avui en dia és impensable que no hi hagi connexions de xarxes arreu del planeta de qualsevol tipus, ja sigui d’energia, carreteres, ferrocarrils i aigua. I no han de ser sinònim de marginació de cap territori. Si un dia el aragonesos ens tallen l’aigua de l’Ebre ens queixarem. Si diem que portarem l’aigua dels pous de Tarragona vénen els pagesos i es queixen. Crec que s’hauria de portar l’aigua d’on sigui i on produeixi menor impacte i si és aigua sobrera del Consorci d’Aigües de Tarragona no passa res. Però és la conselleria de Medi Ambient qui decideix.